La Tramun estrena sus conferencias en el briefing de la carrera con la ultrafondista Alexandra Panayotou. El próximo día 18 de mayo.
[Contenido en catalán]
La Tramun és un esdeveniment que transcendeix al fet merament esportiu. És viure una experiència vital que ens fa més forts i més grans. Per això, des de l’organització, us volem ajudar donant-vos consells a través d’una xerrada abans del briefing de la cursa. Serà el proper dissabte dia 18 a les 19:30 de la tarda.
Aquest any, al ser el primer, volíem parlar d’un aspecte de vital importància i que, sovint, només ens recordem d’ell quan estem a mitja proba, patint i fent amistat, o no, amb el temible home de la massa o, dit d’altra manera, quan estem tant “pajaritos” que pensem que al sofà de casa s’està millor i que carai fem fent l’animal pel mig del bosc quan el mitjà natural de l’home és la ciutat.
Aquest any volem parlar de l’entrenament psicològic. De com podem fer-ho per aguantar la pressió del cos que ens demana un descans i seguir endavant.
Per això ningú millor que l’Alexandra Panayotou (www.alexandrapanayotou.com). A qui coneixeu que hagi fet 315km sense parar? Córrer durant 50 hores seguides sense parar a dormir? L’Alexandra ho ha fet i ara està preparant un altre repte encara més llarg d’una sola tirada pel 2014.
Però aquesta atleta de cognom impronunciable … qui és? Una màquina que ha corregut tota la vida?
L’Alexandra va començar a córrer de gran, de fet fins als 30 anys fumava i la seva vida era una festa continua. Bé, de fet … ella era la festa! Fins que un dia va decidir que ja n’hi havia prou i que volia recuperar un somni que havia tingut de petita quan el seu pare la va portat a l’arribada de la marató de Dublin. L’espectacle no la va deixar indiferent i va dir que un dia, quan fos gran, correria una marató. Els anys van passar i aquesta promesa va quedar en l’oblit. Però tot el que portem molt profundament, un dia o altre surt a la llum. I un dia el desig de córrer una marató la va fer canviar de vida.
Estava apuntada a un gimnàs perquè volia perdre pes i ho va comentar amb l’entrenador això de la marató. El seu entrenador i propietari del gimnàs, que a més devia ser fenici, li va proposar un pla d’entrenament per fer a la cinta de córrer del gimnàs. Al cap d’uns mesos un company li va dir que hi havia una “cursa popular” al seu poble que li aniria molt bé per preparar la marató. Així que, amb una amiga, va aparèixer amb unes bambes tipus Victoria a un poble a la falda d’una muntanya. Va sortir a córrer i va fer segona dona. Per cert … la “cursa popular” era la Marató del Mont Olimp – quasi res! –
Va participar a la marató d’Atenes, la qual havia preparat en la cinta d’un gimnàs i va arribar la vuitena dona, junt amb moltes atletes d’elit. La pregunta era: qui carai és aquesta? Li demanaven pel ritme que anava i per l’estratègia de la carrera. Però l’Alexandra Panayotou havia corregut la cursa amb un swatch de broques, sense saber ni que era el ritme per km.
A partir d’aquí ja va entrenar una mica més seriosament, pel seu compte, i sabent que a les maratons es porta una cosa que es diu ritme i que la referència son els minuts que tardes a fer un kilòmetre. El 2007 va ser la segona dona a la Marató de Barcelona amb un crono de 2h48’.
Un rosari de lesions per stress la van fer abandonar la competició d’asfalt i va dedicar-se a la muntanya, guanyadora dues vegades de la mítica Matagalls-Montserrat, va decidir que volia fer quelcom diferent . Va començar amb un repte de 24 hores en solitari en pista per recaudar fons per una expedició al Pol Sud de persones discapacitades. Desprès va fer de Barcelona a Santiago de Compostela, més tard 2010km en 31 dies, 1000km de San Sebastian a Girona passant pel Cap de Creus, 315 km no stop … i pel camí va fer una cursa amb un cavall i la va guanyar.
Si hi ha alguna cosa que fa de l’Alexandra Panayotou especial és que NO HA ABANDONAT MAI UN REPTE i en 5 anys no ha tingut mai cap lesió.
Durant el repte dels 315km tenia un virus intestinal que li va fer ballar la padrina, però la força mental i els recursos psicològics la van ajudar a acabar dins el temps previst.
No us perdeu la seva xarrada, de ben segur que us aportarà molts de coneixements per poder fer servir el dia de La Tramun i pels vostres futurs reptes.
